“La fortalesa de les dones, la tenacitat de les dones i la sabiduria de les dones, són l’element més desaprofitat de la humanitat”. Michelle Bachellet, expresidenta de Xile i ara presidenta de ONU dones.
La llei d’Igualtat de 2007 recomana a les grans empreses que cotitzen l’IBEX35 i a les que tenen més de 250 treballadors, a que el 40% dels seus consellers siguin dones. A finals de 2010, el 10,8 % dels membres dels Consells d’administració eren dones i només el 3,7% eren conselleres executives. La paritat es considera quan s’arriba al 40% de representativitat. Al ritme de creixement actual, suposarien 48 anys. La vicepresidenta de la Comissió Europea, Viviane Reding, va anunciar que, si no hi ha avenços en la representació femenina a les empreses, al 2012 proposarà un sistema inspirat en el Norueg, amb una quota obligatòria del 40%. Bèlgica ja ho ha fet amb el 30%.
I davant aquest panorama internacional, què pot fer una dona per ser Consellera?
El primer pas és una actitud personal: creure-s’ho. Ha de qüestionar-se, valorar-se i replantejar-se el futur professional.
El segon és una actitud professional: necessitarà dissenyar un pla estratègic. Definir la seva missió, la visió, establir objectius, sistemes d’avaluació, de retroalimentació, plantejar alternatives i quadres de comandament.
Ha de marcar-se un posicionament i a partir d’aqui plantejar i desenvolupar totes les accions aliniades amb aquest. La estratègia és l’eina fonamental per tot el disseny del pla. És a més un tret diferencial i de valor en el propi comportament. Cal aprendre a pensar i actuar estratègicament.
Una persona estratègica te desenvolupades determinades competències: el primer pas és la observació. Conèixer l’entorn i les persones que interactuen en ell. Una persona estratègica es coneix a sí mateixa (els seus punts forts i les seves limitacions), i coneix també els altres, està orientada a la consecució d’objectius materials i/o emocionals, és proactiva (pren la iniciativa en el control del rumb de la seva vida, i a més assumeix la responsabilitat de fer que les coses passin, decidint en cada moment el que vol fer i com ho va a fer), planifica les accions a seguir per a aconseguir els seus objectius, transforma els “problemes” en objectius, és positiva (aprén inclús dels fracasos) i cerca de convertir les amenaces en oportunitats.
Addicionalment, les dones haurem d’adquirir una gran resiliència, que ens permeti continuar, no rendir-nos i no renunciar mai als nostres objectius. A bon segur trobarem hostilitat i dificultats en el camí, que ens poden fer dubtar… Però tenim un gran avantatge natural: la intel•ligència emocional o la empatia. Sabem interpretar els altres i aquesta és una competència que haurem de rendibilitzar.
Ara més que mai, les ermpreses necessiten integrar el talent dels directius, de les directives, dels seus equips i de tota la organització per a poder ser més competitives, més eficients i generar valor a tota la societat
SARA SAMPEDRO 