I així després d’esperar tant, un dia com qualsevol altre vaig decidir triomfar…
Vaig decidir no esperar a les oportunitats sino jo mateix cercar-les, veure cada problema com la oportunitat de trobar una solució, cada desert com la oportunitat de trobar-hi un oasi, cada nit com un misteri a resoldre, cada dia com a una nova oportunitat de ser feliç.
Aquell día vaig descobrir que el meu únic rival no eren més que les meves pròpies febleses, i que en aquestes es troba la única i millor manera de superar-nos; aquell dia vaig deixar de tèmer a prerdre i vaig començar a tèmer a no guanyar, vaig descobrir que no era jo el millor i que potser mai ho vaig ser, em va deixar d’importar qui guanyava o perdia, ara m’importa simplement saber-me millor que ahir.
Vaig aprendre que el difícil no és arribar al cim, sinó mai deixar de pujar.
Vaig aprendre que el millor triomf que puc obtenir, és tenir el dret de dir-li a algú «Amic».
Vaig desobrir que l’amor és més que un simple estat d’enamorament, «l’amor és una filosofía de vida».
Aquell día vaig deixar de ser un reflex dels meus triomfs pasats i vaig començar a ser la meva pròpia llum del present.
Vaig aprendre que de res serveix ser llum si no vas a il·luminar el camí dels altres…
Aquell día vaig decidir canviar tantes coses…
Aquell dia vaig aprendre que els somnis són solament per a fer-se realitat, des d’aquell dia ja no dormo per a descansar…
Ara simplement dormo per a sommiar.
SARA SAMPEDRO 