SARA SAMPEDRO

No hi ha implicació de l’empleat amb la seva empresa. Es troba a faltar un lideratge més proper i que transmeti confiança. Els atributs desitjables en l’alta direcció, no tenen res a veure amb la seva competència tècnica o visió del negoci.

Als directius els manca proximitat, capacitat per a generar confiança, credibilitat i preocupació per el benestar de l’empleat. El lideratge i la imatge de l’empresa són els principals motors per elevar el compromís i la implicació dels empleats.

A l’igual que l’efectivitat exigida a un cirurgià, els professionals del Management han d’assolir un mínim d’efectivitat en l’exercici del seu rol. Al nostre país, només un 22,6% ha obtingut bona nota, un 35,4% han aprovat, i un 42% dels caps no arriba al nivell mínim exigible.

Amb uns pocs caps incorrectes en una empresa, són suficients per a generar malestar, perjudicar el clima i desmotivar a la majoria.

Hi ha un 26% de directius que no compten amb l’aprovació del seu equip. Quanta energia, productivitat, motivació o rendiment perduts pot suposar això?

La majoria no reconeixen la tasca o el mèrit dels seus empleats, un 40% no generen un clima d’exigència positiu, sinó pressió negativa i ansietat. Un 44% no són capaços de reconèixer els seus propis errors o limitacions.

A més, un 54% dels empleats no compta amb oportunitats de desenvolupament professional en el seu lloc actual.

Només un de cada 3 caps és reconegut com a capaç de canviar fàcilment d’opinió quan se li argumenten altres alternatives, i només la meitat (55%), suma idees en comptes d’imposar la seva.

Les úniques persones que poden dir a una persona ‘líder’ són els seus equips. Actuar a l’alçada del que requereix un càrrec de cap, és una habilitat que cal aprendre. No són comportaments naturals, sinó que s’han d’incorporar a la forma de ser de cada un i a l’estil personal de dirigir. De fet pot comportar abandonar certs hàbits i adquirir-ne de nous.

El que no es massa disciplinari, resulta ser “paternalista”, l’equilibri es troba en el lideratge, una habilitat que cal desenvolupar, aprendre, adquirir i aplicar amb responsabilitat i efectivitat.

La organització en realitat no aconsegueix res. Els plans no aconsegueixen res, les teories del Management no importen molt. Els esforços tenen èxit o fracassen per les persones que els porten endavant. Només amb el millor equip es poden assolir importants fites.

Avui més que mai, que vivim un canvi social profund, de desencant, de falta d’il•lusió, de compromís i de motivació, és necessari un missatge que transmeti claredat en les intencions, credibilitat en el lideratge i integritat de la organització.

Necessitem líders efectius, que transmetin una renovada il•lusió, credibilitat i garanties de futur. És el Lideratge l’habilitat que ajudarà als directius i directives a motivar, implicar i potenciar les capacitats dels seus treballadors, revertint-la en la supervivència i el benefici de les seves empreses.

Les empreses que es queden darrera dels seus competidors, sovint tenen una falta de líders en les seves files, mentre que les grans empreses, tenen líders en tota la estructura de la organització.

FONTS: Estudis de Towers Watson i Otto Walter Espanya.
AUTOR: Sara Sampedro Escuer. Directora de l’Expert i Especialista Universitari en Lideratge de la Universitat de Lleida.

I així després d’esperar tant, un dia com qualsevol altre vaig decidir triomfar…

Vaig decidir no esperar a les oportunitats sino jo mateix cercar-les, veure cada problema com la oportunitat de trobar una solució, cada desert com la oportunitat de trobar-hi un oasi, cada nit com un misteri a resoldre, cada dia com a una nova oportunitat de ser feliç.

Aquell día vaig descobrir que el meu únic rival no eren més que les meves pròpies febleses, i que en aquestes es troba la única i millor manera de superar-nos; aquell dia vaig deixar de tèmer a prerdre i vaig començar a tèmer a no guanyar, vaig descobrir que no era jo el millor i que potser mai ho vaig ser, em va deixar d’importar qui guanyava o perdia, ara m’importa simplement saber-me millor que ahir.

Vaig aprendre que el difícil no és arribar al cim, sinó mai deixar de pujar.

Vaig aprendre que el millor triomf que puc obtenir, és tenir el dret de dir-li a algú «Amic».
Vaig desobrir que l’amor és més que un simple estat d’enamorament, «l’amor és una filosofía de vida».

Aquell día vaig deixar de ser un reflex dels meus triomfs pasats i vaig començar a ser la meva pròpia llum del present.

Vaig aprendre que de res serveix ser llum si no vas a il·luminar el camí dels altres…

Aquell día vaig decidir canviar tantes coses…

Aquell dia vaig aprendre que els somnis són solament per a fer-se realitat, des d’aquell dia ja no dormo per a descansar…

Ara simplement dormo per a sommiar.

Lleida, una província amb tradició agroindustrial, comercial i de serveis. Les nostres empreses de tamany petit i mitjà, lluiten per sobreviure a la conjuntura actual. Amb una davallada important de les vendes i un retard en els cobramens que provoca tensions de liquidesa, augment de la morositat i una retallada del crèdit financer, hem de continuar participant en l’economia.

La teranyina que construeixen les pime’s és indispensable per mantenir els llocs de treball i l’activitat econòmica de Lleida. Front la situació actual, hem de reinventar-nos i dissenyar noves estratègies que ens permetin la supervivència.

Una eina a curt termini és la retallada de costos d’estructura. Els costos fixes. Personal i publicitat són els més afectats. Reduint la capacitat productiva, reduim la mida de les nostres empreses. Però aquesta només és una solució a curt termini que no garanteix la nostra estabilitat.

Cal planificar a llarg termini. Redefinir l’estructura, els objectius i analitzar les noves necessitats dels clients, aquestes són les claus fonamentals. Ara toca elaborar un nou pla estratègic que contempli la nova situació, la nova societat, la que esdevindrà a conseqüència de les mesures de contingència del govern i de l’empresa.

Una societat que definirà uns nous hàbits de consum més exigents i més selectius, basats en realitats de consum de les famílies i en les noves necessitats que sorgiran.

Necessitarem pensar en grup, amb la participació de tot l’equip. Sumar talent per a ser més eficients, més propers i més realistes.

Siguem creatius, imaginatius i visionaris. Innovem!